Les relacions a l'escola bressol

Els infants des del seu naixement són éssers socials que necessiten el contacte amb els altres per créixer i desenvolupar-se de manera sana i adequada. El primer agent social i més importants, en aquestes edats, és la família i posteriorment l’escola.

A l'escola, l'infant aprèn a relacionar-se amb altres adults, diferents de la seva família o cuidadors habituals, amb els quals establirà un vincle segur que li proporcionarà confiança i seguretat. També iniciarà els primers contactes amb altres nenes i nens de la seva edat. Totes aquestes noves relacions amplien i diversifiquen les experiències viscudes en el context familiar.

Les relacions entre els infants està molt lligada al moment evolutiu i maduratiu d'aquests. L'infant necessita diferenciar el seu cos d'allò que l'envolta per obrir-se i interactuar amb els altres. Per tant, inicialment l'infant tindrà un joc més individual i posteriorment, duran a terme un joc en paral.lel, on comparteixen un mateix espai, però cada infant està immers en el seu projecte o investigació.

Posteriorment, la curiositat per l'altre farà que apareguin les primeres mirades, tocar l'altre, somriures, observar què fa l'altre i a poc a poc esdevindrà el joc compartit, on diversos infants s'apropen alternant gestos, rialles, poden arribar a acords, cooperacions, aportacions d'idees noves, complicitats, imitacions, converses, desacords, discussions, malentesos o conflictes fruit de les experiències i vivències compartides, totes elles necessàries per al seu desenvolupament i creixement.

L’ empatia... un fil invisible que uneix cors

 “L’amor i la compassió no són luxes; sense ells, la humanitat no pot sobreviure.” 

      Dalai Lama  

En el dia a dia de l’escola, entre jocs, rialles i descobertes, floreix una cosa tan subtil com poderosa: l' empatia. No sempre fa soroll, no sempre es veu a simple vista, però hi és, com una brisa suau que acarona els gestos dels infants.

La veiem quan s’observen amb curiositat i respecte, com si cada company fos un petit univers per descobrir. Quan esperen el seu torn per agafar un material, entenent que el temps també es pot compartir. Quan apareix un plor, no dubten a apropar-se, oferir una abraçada, una mà, una presència càlida que diu sense paraules: “No estàs sol.”

L’empatia també viu en l’acte de compartir una descoberta, una troballa, un petit tresor trobat al terra de l’espai exterior o entre les pàgines d’un conte. És com si diguessin: “Mira què he trobat, vull que ho vegis amb mi.” Perquè  el meu tresor, quan es comparteix, creix.

Cadascun d’aquests gestos és com una petita llavor que se sembra al cor,  llavors d’humanitat, de cura, de connexió. Ens recorden que estar en presència de l’altre mirar-lo, escoltar-lo, sentir-lo és una manera profunda d’estimar.

A la infància, l’empatia no s’ensenya amb paraules llargues, ni lliçons formals. S’aprèn amb el contacte, en l’exemple, en l’acompanyament respectuós. S’aprèn en allò quotidià, en allò senzill, en allò essencial.

I així, dia rere dia, els infants ens mostren que l'empatia no és una cosa gran i llunyana, sinó una cosa petita i propera: una abraçada, una espera, una mirada. Com un fil invisible que teixeix la comunitat, que ens recorda que som, abans que res, humans que cuiden altres humans.

Tornem a casa nostra

Hi ha camins que, encara que ens allunyin per un temps, sempre ens acaben tornant al lloc on vam començar a créixer. Avui, els espais de la nostra escola bressol tornen a bategar amb una força especial. S’omplen de vida.

Després d'una etapa d'aprenentatge en altres horitzons, reprenem aquest projecte amb la motxilla plena d'experiències noves, però amb el cor intacte i fidel a la nostra manera d'entendre la petita infància: amb calma, respecte i molta tendresa.

Aquesta tornada no és només un retrobament amb les cares conegudes i els racons que tant estimem. És un espai en constant creixement que rep amb els braços oberts als nous infants i les seves famílies. Estem il.lusionades per començar aquesta nova etapa tots junts i crear nous vincles. 

Volem que cada infant es senti escoltat, segur i lliure per descobrir qui és. Reiniciem aquest viatge compartit amb vosaltres, teixint una comunitat on la cura i l'acompanyament siguin el centre de tot.

Quina alegria tornar a casa nostra!

Ha estat tot un regal trobar-nos a l'escola el passat dissabte 7 de febrer, recórrer junts els espais de l'escola i sentir el caliu de la vostra presència que ha convertit aquesta inauguració en un moment inoblidable per a nosaltres.

Volem expressar el nostre més sincer agraïment a l'Ajuntament per la seva implicació i per haver aportat el punt dolç d'aquesta jornada. Gràcies a la seva invitació, hem pogut gaudir d'una magnífica xocolatada amb coca i fruita, un esmorzar que ha servit per conversar i estrènyer vincles entre tots nosaltres. També volem agrair a la Colla Gegantera dels Molins per amenitzar la jornada fent ballar el nostre gegant al compàs de les gralles i els timbals.

Gràcies famílies per formar part d'aquest nou inici. L'escola és casa vostra!

Fent camí cap a la Calma

 

"Qualsevol persona pot sostenir el timó quan la mar es troba en calma"  

                                                                                                                                    Publilio Siro

La nostra societat viu immersa en un ritme de vida frenètic, on el soroll i l’excés d’informació ens envolten com una condició de vida indispensable per a la supervivència sense deixar espai a la calma. Sense tenir l'oportunitat de frenar i connectar amb el nostre interior, els nostres pensaments i  les nostres emocions; tot el que el nostre ésser intern ens transmet i que poques vegades escoltem.
I és precisament aquesta escolta interna i serena la que ens aporta un coneixement profund de nosaltres mateixos i ens obre camí  cap a un benestar genuí.

Està demostrat científicament que la calma ens permet reduir l'estrès, prendre  decisions més encertades i millorar la nostra qualitat de vida. A més, és fonamental en la infància per al seu desenvolupament emocional, cognitiu i social.

Socialment, tenim el compromís i la responsabilitat d'oferir aquest privilegi als infants, poder créixer des de la calma més enllà de l'absència del soroll. Cal que els adults  mostrem un model serè a seguir i els facilitem  espais físics i temps on puguin viure  el present de manera plena, per a retrobar-se amb el benestar inherent que els ajudin a desenvolupar les seves fortaleses interiors i l’autoestima, tot identificant i gestionant de manera saludable les emocions que els pugui generar l’entorn que els hi envolta.

  
La calma és, doncs, la llavor on neix la reflexió profunda, el pensament constructiu i l'autoconeixement. És una habilitat  que hem d’aprendre  i que proporciona tant a la infància com als adults les eines necessàries per afrontar els reptes de la vida de manera equilibrada i autònoma.