L’estètica dels espais

 «Si l’estètica promou la sensibilitat i la capacitat de connectar coses molt allunyades entre si i l’aprenentatge té lloc a través de noves connexions entre elements molt diferents, l’estètica es pot considerar com un important activador de l’aprenentatge»

VEA VECCHI

A la nostra escola els espais que habiten els infants en el seu quotidià es mostren amables, càlids, serens i ocupen el protagonisme just que necessiten per habitar-hi al llarg de la jornada. 

Si això passa és perquè l’equip de l’escola ha fet i fa una profunda reflexió sobre els contextos educatius, es fa preguntes i dóna respostes a les necessitats de benestar i als interessos dels infants que acollim a l’escola. 

Cal que generem un espai propi sentint que forma part del projecte educatiu de l’escola, tant l’espai físic com la seva organització i distribució, així com els materials. 

L’espai expressa una manera de pensar, ens mostra clarament i de bon principi quin és el nostre concepte d’infant, com el veiem, com el definim… com un infant capaç, complet. 

I aquest ambient ha de respondre a les capacitats dels infants, tant de forma individual com de grup, afavorint l’exploració, la investigació, les relacions, el joc compartit però també moments d’evasió, d’estar sol i recollit, de ser acompanyat per l’adult, de ser sostingut. 

Es mostra com un ambient canviant perquè evoluciona amb els infants i els seus tempos s’adequen a ells… Només així pot donar resposta a les seves necessitats i interessos reals. 

Procurem que al nostre espai hi hagi pocs estímuls visuals i els colors siguin suaus i càlids, neutres com beixos, blancs trencats, tonalitats terres… Preferim les parets blanques per donar amplitud i deixar espai i lleugeresa a la ment. 

Donem molt de valor als materials, aquests són principalment d’origen natural, que connecten els infants amb la natura, les nostres arrels, els nostres orígens. 

Així com els mobles, de fustes nobles i omplim l’espai de teixits càlids, agradables i acollidors per trobar el contacte suau, poder estar recollit ja sigui als matalassos, coixins o a terra. 

Per acabar, voldríem esmentar que tenir en compte el factor estètic en els espais educatius també ve justificat per la neuroeducació. S’ha demostrat que aprendre amb plaer allibera dopamina a diverses parts del cervell. Per això l’harmonia estètica i la seva deguda distribució i disseny en els espais ha d’estar present en el dia a dia. 

Familiarització

Iniciat un nou curs, comença el període de familiarització a l’escola bressol. 

Aquest nou començament ve marcat per una nova ubicació a causa de les obres que s’estan realitzant a la nostra escola. L’escola del barri ens ha acollit afablement, emplaçant-nos en un espai d’infantil que hem condicionat perquè infants, famílies i educadores ens sentim com a casa.

Els infants que han iniciat aquest curs en aquest nou indret, són aquells que van començar l’escola el curs anterior i les educadores que acompanyem ja ens coneixien prèviament. Així i tot, després d’un temps no lectiu, estival, de vacances amb la família, els infants, les famílies i les educadores necessitem un temps de familiarització per crear un entorn segur i acollidor on les nenes i els nens se sentin protegits i valorats.

Preparem uns ambients acollidors amb materials adequats i decoració càlida creant espais de joc i descans dins l’espai de referència i exterior.

Les famílies poden col.laborar per fer una entrada gradual dels infants a l’escola, amb una estada inicialment més curta per anar ampliant a mesura que els infants es mostren més tranquils. Donem molt de valor al fet que elles puguin acompanyar a llurs fills o filles a l’espai el temps que necessiti cada infant, perquè la familiarització sigui més plàcida i calmada; amb la seguretat que transmeten el fet que familiars puguin estar presents mentre els infants exploren els nous materials i ambients.

Durant aquest període floreixen molts sentiments i emocions que hem d’anar gestionant que requereix paciència i suport per part de tots els implicats. Una bona comunicació per part de les famílies i les educadores durant el procés són claus per acompanyar-los en aquesta etapa.

Hem pogut observar aquests primers dies, retrobaments amb els companys i companyes, establiment de nous vincles, complicitats, rialles, alegria, tristesa, abraçades, petons, llàgrimes, aferrament, converses, jocs individuals, jocs compartits, investigacions… entre d’altres.

Tots aquests aspectes són necessaris en aquest procés pel creixement de tots plegats.