“L’amor i la compassió no són luxes; sense ells, la humanitat no pot sobreviure.”
Dalai Lama
En el dia a dia de l’escola, entre jocs, rialles i descobertes, floreix una cosa tan subtil com poderosa: l' empatia. No sempre fa soroll, no sempre es veu a simple vista, però hi és, com una brisa suau que acarona els gestos dels infants.
La veiem quan s’observen amb curiositat i respecte, com si cada company fos un petit univers per descobrir. Quan esperen el seu torn per agafar un material, entenent que el temps també es pot compartir. Quan apareix un plor, no dubten a apropar-se, oferir una abraçada, una mà, una presència càlida que diu sense paraules: “No estàs sol.”
Cadascun d’aquests gestos és com una petita llavor que se sembra al cor, llavors d’humanitat, de cura, de connexió. Ens recorden que estar en presència de l’altre mirar-lo, escoltar-lo, sentir-lo és una manera profunda d’estimar.


