“L’atenció és la més estranya i la més pura forma de generositat”
Simone Weil
T’imagines no sentir-te escoltat ni acompanyat quan més ho necessites?
Alguna vegada com adults ens hem trobat en la situació de no sentir-nos acompanyats en un moment difícil de la nostra vida i haguéssim agraït una mà que ens recolzés, una orella que ens escoltés, uns braços que diguessin estic aquí i pots explicar-me el que necessitis.
Últimament, ens trobem molt aquestes situacions com a adults i les hem normalitzat tant que no li donem importància. Però, quan va començar tot això? Quins són els primers records que tens de no sentir-te escoltat/da o que invalidessin de forma reiterada les teves emocions?
Segurament tots i totes ens hem traslladat inevitablement a la nostra infància. Aquí és on tot comença i on tot es pot transformar i canviar.
El 20 de novembre vam commemorar el dia mundial dels drets dels infants. És per això que creiem com a escola que els hem de defensar i posar sobre la taula, ja no només ara, sinó cada dia.
Aquest cop volem reflexionar sobre dos drets en concret que creiem que no se’ls dóna el valor que haurien de tenir.
-Dret a expressar la meva opinió i ser escoltat
-Dret a la llibertat d’expressió
Quantes vegades ens hem trobat com adults dient les famoses frases:
”No passa res”
”No és per tant”
”No ploris”
”Si plores no t’entenc”
Són frases que probablement ens deien de petits perquè els adults que ens acompanyaven eren les seves eines i creien que fent-ho així, ens feien més forts i fortes. Aquestes expressions no ens van ajudar a reconèixer les nostres emocions, ni a fer una reflexió sobre nosaltres mateixos i la nostra manera de viure i expressar-nos.
El temps ens ha ensenyat que això no és així i que invalidar les emocions quan són petits, a la llarga, no ajuda a ningú.
És per això que és important tenir clar, que quan un infant plora, crida o ens demanda és per una raó molt important. És la seva manera de demanar ajuda, de dir “et necessito” o “no estic bé”. En aquest moment és crucial el nostre acompanyament, donar-li espai a l'expressió, a la validesa del que està sentint… cap emoció és bona o dolenta. Són maneres de sentir-la i expressar-la i d’aquesta manera començar a conèixer-les i canalitzar-les.
Però si no donem el temps a què les puguin expressar, perquè ens puguin mostrar com se senten, i en tot moment les invalidem, ja no només perdrem l’oportunitat de conèixer aquestes emocions i entendre-les sinó que els hi estarem transmetent el missatge:
-EL TEU SENTIR NO ÉS PROU VALUÓS
Fem un canvi en nosaltres, com adults acompanyants, per fer un canvi en els infants com a persones de ple dret. Si li donem espai a l’expressió durant la infància, donarem espai al nostre nen/a interior que en el seu dia no va ser escoltat.
És per això que en aquest dia us hem deixat l’arbre de la vida i un llibret molt especial amb imatges dels vostres fills i filles on reivindiquem alguns dels drets que considerem importants.
Gràcies per les vostres aportacions i per dedicar un moment per deixar-nos escrit un desig per a la infància del nostre món. A les vostres cares es reflectia l'emoció de donar-li espai i temps a un dia tan especial com aquest.
D’aquesta manera…sense aquesta intencionalitat…canviarem el món.
Gràcies famílies!