Bones Festes!

 

Dia mundial dels Drets dels Infants

“L’atenció és la més estranya i la més pura forma de generositat”

Simone Weil

T’imagines no sentir-te escoltat ni acompanyat quan més ho necessites? 

Alguna vegada com adults ens hem trobat en la situació de no sentir-nos acompanyats en un moment difícil de la nostra vida i haguéssim agraït una mà que ens recolzés, una orella que ens escoltés, uns braços que diguessin estic aquí i pots explicar-me el que necessitis. 

Últimament, ens trobem molt aquestes situacions com a adults i les hem normalitzat tant que no li donem importància. Però, quan va començar tot això? Quins són els primers records que tens de no sentir-te escoltat/da  o que invalidessin de forma reiterada les teves emocions?

Segurament tots i totes ens hem traslladat inevitablement  a la nostra infància. Aquí és on tot comença i on tot es pot transformar i canviar.

    

El 20 de novembre vam commemorar el dia mundial dels drets dels infants. És per això que creiem com a escola que els hem de defensar i posar sobre la taula, ja no només ara, sinó cada dia.

Aquest cop volem reflexionar sobre dos drets en concret que creiem que no se’ls dóna el valor que haurien de tenir. 

-Dret a expressar la meva opinió i ser escoltat

-Dret a la llibertat d’expressió

Quantes vegades ens hem trobat com adults dient les famoses frases: 

”No passa res”

”No és per tant”

”No ploris”

”Si plores no t’entenc”

Són frases que probablement ens deien de petits perquè els adults que ens acompanyaven eren les seves eines i creien que fent-ho així, ens feien més forts i fortes. Aquestes expressions  no ens van ajudar a reconèixer les nostres emocions,  ni a fer una reflexió sobre nosaltres mateixos i la nostra manera de viure i expressar-nos.

El temps ens ha ensenyat que això no és així i que invalidar les emocions quan són petits, a la llarga, no ajuda a ningú. 

  

És per això que és important tenir clar, que quan un infant plora, crida o ens demanda és per una raó molt important. És la seva manera de demanar ajuda, de dir “et necessito” o “no estic bé”. En aquest moment és crucial el nostre acompanyament, donar-li espai a l'expressió, a la validesa del que està sentint… cap emoció és bona o dolenta. Són maneres de sentir-la i expressar-la i d’aquesta manera començar a conèixer-les i canalitzar-les. 

Però si no donem el temps a què les puguin expressar, perquè ens puguin mostrar com se senten, i en tot moment les invalidem, ja no només perdrem l’oportunitat de conèixer aquestes emocions i entendre-les sinó que els hi estarem transmetent el missatge: 

-EL TEU SENTIR NO ÉS PROU VALUÓS

Fem un canvi en nosaltres, com adults acompanyants, per fer un canvi en els infants com a persones de ple dret. Si li donem espai a l’expressió durant la infància, donarem espai al nostre nen/a interior que en el seu dia no va ser escoltat.

  

És per això que en aquest dia us hem deixat l’arbre de la vida i un llibret molt especial amb imatges  dels vostres fills i filles on reivindiquem alguns dels drets que considerem importants. 

Gràcies per les vostres aportacions i per dedicar un moment per deixar-nos escrit un desig per a la infància del nostre món. A les vostres cares es reflectia l'emoció de donar-li espai i temps a un dia tan especial com aquest.

D’aquesta manera…sense  aquesta intencionalitat…canviarem el món. 

Gràcies famílies!

L’estètica dels espais

 «Si l’estètica promou la sensibilitat i la capacitat de connectar coses molt allunyades entre si i l’aprenentatge té lloc a través de noves connexions entre elements molt diferents, l’estètica es pot considerar com un important activador de l’aprenentatge»

VEA VECCHI

A la nostra escola els espais que habiten els infants en el seu quotidià es mostren amables, càlids, serens i ocupen el protagonisme just que necessiten per habitar-hi al llarg de la jornada. 

Si això passa és perquè l’equip de l’escola ha fet i fa una profunda reflexió sobre els contextos educatius, es fa preguntes i dóna respostes a les necessitats de benestar i als interessos dels infants que acollim a l’escola. 

Cal que generem un espai propi sentint que forma part del projecte educatiu de l’escola, tant l’espai físic com la seva organització i distribució, així com els materials. 

L’espai expressa una manera de pensar, ens mostra clarament i de bon principi quin és el nostre concepte d’infant, com el veiem, com el definim… com un infant capaç, complet. 

I aquest ambient ha de respondre a les capacitats dels infants, tant de forma individual com de grup, afavorint l’exploració, la investigació, les relacions, el joc compartit però també moments d’evasió, d’estar sol i recollit, de ser acompanyat per l’adult, de ser sostingut. 

Es mostra com un ambient canviant perquè evoluciona amb els infants i els seus tempos s’adequen a ells… Només així pot donar resposta a les seves necessitats i interessos reals. 

Procurem que al nostre espai hi hagi pocs estímuls visuals i els colors siguin suaus i càlids, neutres com beixos, blancs trencats, tonalitats terres… Preferim les parets blanques per donar amplitud i deixar espai i lleugeresa a la ment. 

Donem molt de valor als materials, aquests són principalment d’origen natural, que connecten els infants amb la natura, les nostres arrels, els nostres orígens. 

Així com els mobles, de fustes nobles i omplim l’espai de teixits càlids, agradables i acollidors per trobar el contacte suau, poder estar recollit ja sigui als matalassos, coixins o a terra. 

Per acabar, voldríem esmentar que tenir en compte el factor estètic en els espais educatius també ve justificat per la neuroeducació. S’ha demostrat que aprendre amb plaer allibera dopamina a diverses parts del cervell. Per això l’harmonia estètica i la seva deguda distribució i disseny en els espais ha d’estar present en el dia a dia. 

Familiarització

Iniciat un nou curs, comença el període de familiarització a l’escola bressol. 

Aquest nou començament ve marcat per una nova ubicació a causa de les obres que s’estan realitzant a la nostra escola. L’escola del barri ens ha acollit afablement, emplaçant-nos en un espai d’infantil que hem condicionat perquè infants, famílies i educadores ens sentim com a casa.

Els infants que han iniciat aquest curs en aquest nou indret, són aquells que van començar l’escola el curs anterior i les educadores que acompanyem ja ens coneixien prèviament. Així i tot, després d’un temps no lectiu, estival, de vacances amb la família, els infants, les famílies i les educadores necessitem un temps de familiarització per crear un entorn segur i acollidor on les nenes i els nens se sentin protegits i valorats.

Preparem uns ambients acollidors amb materials adequats i decoració càlida creant espais de joc i descans dins l’espai de referència i exterior.

Les famílies poden col.laborar per fer una entrada gradual dels infants a l’escola, amb una estada inicialment més curta per anar ampliant a mesura que els infants es mostren més tranquils. Donem molt de valor al fet que elles puguin acompanyar a llurs fills o filles a l’espai el temps que necessiti cada infant, perquè la familiarització sigui més plàcida i calmada; amb la seguretat que transmeten el fet que familiars puguin estar presents mentre els infants exploren els nous materials i ambients.

Durant aquest període floreixen molts sentiments i emocions que hem d’anar gestionant que requereix paciència i suport per part de tots els implicats. Una bona comunicació per part de les famílies i les educadores durant el procés són claus per acompanyar-los en aquesta etapa.

Hem pogut observar aquests primers dies, retrobaments amb els companys i companyes, establiment de nous vincles, complicitats, rialles, alegria, tristesa, abraçades, petons, llàgrimes, aferrament, converses, jocs individuals, jocs compartits, investigacions… entre d’altres.

Tots aquests aspectes són necessaris en aquest procés pel creixement de tots plegats.

Comencem junts un nou camí...

Amb el cor obert i l’emoció d’un nou inici, us donem la benvinguda a aquest nou curs. Com qui obre un llibre amb les pàgines en blanc, estem a punt de començar a escriure plegats una nova història feta de mirades, descobertes i petits grans moments.

Aquest curs, el camí ve marcat per alguns canvis importants: un nou equip educatiu que ens han rebut amorosament amb comprensió i empatia, un nou espai que ens acull  i una nova manera d’estar agrupats que ens convida a crear nous vincles. Sabem que els canvis poden remoure, tant als infants com a les famílies, però també sabem que serà una oportunitat.

Els infants, com les llavors, necessiten temps, calidesa i confiança per florir. A través del joc, de la presència amorosa i de la paraula compartida, anirem teixint una xarxa de vincles segurs, on cada infant pugui sentir-se vist, escoltat i respectat en el seu ritme únic.

També vosaltres, famílies, sou part essencial d’aquest procés. Per això, us convidem a participar d’aquest procés d’acollida amb confiança i complicitat, tot sabent que l’escola vol ser un espai on us sentiu  benvingudes, acompanyades i escoltades .

Ens espera d'un curs ple de llum, de petjades petites amb gran sentit, de primeres vegades i de rituals que donaran forma als dies. Ens fa molta il·lusió caminar al vostre costat, acompanyant els vostres infants amb respecte, tendresa i una mirada profunda que posi al centre allò que són persones plenes, capaces i dignes de tota la nostra cura.

Gràcies per confiar en nosaltres. Comencem junts aquest viatge, amb el cor obert i les mans esteses.

"Gràcies per un curs ple de vida"

Durant aquests últims mesos de curs hem pogut viure com els vostres infants han compartit experiències i emocions a l’escola amb seguretat, confiança i molta il·lusió. Ens han explicat vivències de caps de setmana que no oblidaran mai, han compartit aventures i històries sorgides del seu imaginari amb els companys i companyes, i ens han sorprès amb relats i reflexions plens de saviesa, que ens han deixat bocabadades una vegada i una altra…

I recordarem sempre, els petons i les abraçades que ens han regalat,  plenes de la sinceritat i  la innocència que caracteritza  la infància.

Amb l’arribada de l’estiu, les escoles  tanquem el curs per reduir el ritme, escoltar el cos, descansar i carregar-nos d’energies tot gaudint del que durant l’any no hem tingut temps de fer. El  mes de juny es converteix en un mes molt emotiu amb  separacions plenes d’enyorança.

Algunes famílies us acomiadeu fins al setembre, i d’altres, amb un "fins a reveure” perquè  els vostres infants, els més grans, inicien una nova etapa.

Des de l’equip de l’Escola Bressol de la Llàntia, us volem fer arribar el nostre sincer agraïment per haver-nos permès compartir tantes vivències i emocions amb els vostres fills i filles; per la vostra confiança en nosaltres i en la nostra professionalitat, i sobretot, per haver format part de les nostres vides i de la història de l’escola.

De tot cor, moltes gràcies, famílies!

Bon estiu i bones vacances!

L'estona del migdia

Des de l'escola entenem que les situacions quotidianes del dia a dia esdevenen moments molt importants i significatius per als infants, com ara els hàbits d'higiene, l'hora del dinar i el moment del descans. Volem aprofitar aquest espai del nostre blog per compartir amb vosaltres el valor de l'estona del migdia. Aquesta estona forma part d'un moment quotidià que es va repetint dia rere dia, la qual cosa com a escola cuidem i organitzem per tal d'oferir seguretat i tranquil.litat.

Aquestes situacions que viuen cada dia, els ajuda a saber el que vindrà després i a anticipar-se a les situacions que es puguin donar, provocant que a poc a poc s'esdevinguin més autònoms. Es tracta d'un recurs educatiu molt potent perquè l'infant pot satisfer les seves necessitats bàsiques, perquè és un temps de relació, d'aprenentatge  on té l'oportunitat de compartir amb els seus iguals gestos, converses i mirades.

L'estona del migdia és un moment on cuidem tots els detalls per a crear un ambient agradable, còmode i tranquil perquè els infants puguin sentir-se com a casa. Respectem el ritme de cada infant, les sensacions de gana i set, la curiositat per tastar nous aliments...oferint un moment de qualitat.

Es tracta d'un espai privilegiat on els infants tenen l'oportunitat de desplegar la seva autonomia, la confiança en les seves capacitats  i el reconeixement d'un mateix.

L'acompanyament a cada infant parteix del moment evolutiu de cadascun d'ells. Inicialment, quan l'infant no és capaç de sostenir el seu cos per seure a la cadira li oferim el dinar a la falda, aquest posicionament afavoreix el vincle emocional entre l'infant i la persona educadora. Quan està preparat evolutivament per seure a la cadira es propicia la seva participació de forma activa en tot el procés de l'àpat.

Aquesta estona està plena de sensacions, emocions i aprenentatges, per tant, es converteix en una extensió de qualsevol moment del dia, on cada instant compta en el creixement integral dels infants.