La nostra història comença l'any 2015-16 quan un grup d'educadores iniciem un camí. Un camí marcat per les nostres inquietuds vers l'educació, formacions i camins professionals que ens porten a reflexionar sobre aspectes que marcaran la nostra trajectòria...la idea d'infància, la idea d'escola i la funció educativa de l'escola.
Generar
oportunitats enriquidores i de benestar a l'escola en moments
quotidians, d'interacció, descoberta, experimentació... és un compromís per
afavorir el desenvolupament de les capacitats i l'adquisició de valors
en els infants per esdevenir adults competents.
Quima Gutiérrez, directora i acompanyant
als espais dels petits i grans
Els infants són vida en essència, pels somriures, pels plors, per com els hi brillen els ulls plens de ganes de descobrir, conèixer, aprendre, viure…
En el meu transitar per l’escola em sento immersa en la tasca d’aprendre a observar-los i privilegiada de poder contagiar-me de la manera de mirar, imaginar, encuriosir-se, emocionar-se...perquè per mi la observació i l’escolta activa són els elements claus que m’ajuden a conèixer més i millor als nens i a les nenes.
Soraya Díaz, educadora de referència i
acompanyant de l'estona del migdia
de l'espai dels grans 1
Aquest període de coneixement, d’acostament i vinculació és molt important que es desenvolupi des de la seguretat que els hi dóna tenir a la família a prop per establir lligams de confiança.
Toñi García, educadora de referència
de l’espai dels petits
La vida quotidiana a l'escola bressol inclou experiències que van des de l'entrada a l'estança fins a les interaccions amb els iguals, passant per les rutines d'higiene, el moment del dinar i el joc.
L'escola bressol es converteix en un espai d'aprenentatge ric i significatiu. Les rutines diàries esdevenen oportunitats per a desenvolupar habilitats socials i cognitives. Són l'element central de la vida quotidiana i proporcionen seguretat i estabilitat als infants. "A l'escola bressol cada dia és únic" Està ple de sorpreses, de descobriments, de vivències, d'oportunitats de relació i d'aprenentatges.
Rosa Ventura, educadora de referència
de l'espai de petits
Els infants són petits investigadors per naturalesa. Des que neixen, comencen a observar, tocar, preguntar... per entendre i descobrir el món que els envolta. Cada joc, experiment i cada "per què?" és una oportunitat d'aprenentatge. Aquesta curiositat innata és el motor del seu desenvolupament.
Quan els deixem investigar lliurement, fomentem la seva curiositat, pensament crític i autonomia. Ja que els infants no aprenen de forma passiva, sinó que construeixen el seu propi aprenentatge a través de la interacció amb l'entorn. És a partir de l'experimentació, l'assaig i l'error que donen sentit a la realitat i desenvolupament del seu pensament. Acompanyar-los en aquest procés, sense donar-los totes les respostes fetes, adoptant un rol respectuós i atent, oferint suport i orientació, els ajuda a construir el coneixement propi i créixer amb confiança i ganes de descobrir.
Nerea Martínez, educadora de referència i
acompanyant a l'estona del migdia
a l'espai de petits
En l’àmbit educatiu, les conclusions que aporten els estudis neurocientífics són clares: els espais han de ser dinàmics i estimulants, diversos i innovadors, però no sobreestimulants.
Han de predominar les sensacions, amb els jocs, la música, els sentits, la participació i les experiències de la vida diària, de la manera més integrada possible. I tot en un entorn emocional, social i familiar estable, sense presses, ni estrès de qualsevol mena. El que aprenen els infants abans dels tres anys condiciona com serà el seu caràcter, el seu temperament, com serà la seva relació amb els altres, com serà la seva relació amb el món de l'aprenentatge durant tota la seva vida. Els infants aprenen per imitació perquè al cervell tenim les neurones mirall. La millor manera d’estimular el cervell dels infants és oferir-los elements de joc. Les arts plàstiques, la música i la psicomotricitat són les activitats que activen més zones del cervell simultàniament, fet que contribueix al fet que les neurones de diferents zones es connectin.
Anna González,
educadora de suport
Cada infant és únic i diferent. Hem d'oferir a l'infant un acompanyament en les seves emocions i vivències, acollir-lo de manera afectuosa amb una mirada la més individualitzada possible perquè pugui expressar i exterioritzar lliurement les seves alegries, inquietuds, angoixes... amb la tranquil.litat de què totes seran escoltades i respectades i poder establir un vincle afectiu que li proporcionarà la seguretat i confiança necessària per gaudir, descobrir, créixer, enriquir-se...perquè se senti bé.
Núria Rodríguez, educadora de
suport a l'espai dels petits i dels grans, i de
l'estona del migdia
L'escola és un espai de vida, relacions, interaccions, descobertes, aprenentatges... i reptes! Una escola que creu en les potencialitats dels infants és aquella que ofereix reptes considerables d'acord amb els interessos d'aquests. Són aquells moments on observes com un infant és capaç de pujar un arbre quan es creu en ell, se l'acompanya i se li donen els materials, l'espai i el temps necessari per aconseguir-ho.
Com a professional i defensora de la infància m'agrada oferir reptes que estiguin a l'alçada de les seves expectatives, acompanyant-los des de la seguretat que crec en ells i elles i en totes les seves potencialitats.
Patrícia Sánchez, educadora de referència
a l'espai dels grans
L'espai exterior de l'escola és un espai viu i ple de possibilitats de joc que ens permet recuperar el contacte amb el medi natural en el dia a dia.
Experimentar amb elements naturals, olorar les plantes silvestres, buscar sargantanes amagades o córrer i gaudir de les possibilitats del nostre cos són algunes de les moltes propostes que ens ofereix aquest entorn com a font d'aprenentatge.
És per això que rebo amb agraïment aquestes estones de reconnexió natural amb els infants perquè una infància sana, feliç i plena d'imaginació esdevé en gran part a l'aire lliure.
Ylènia Galligó, educadora de referència
a l'espai dels grans
L’estona de l’àpat i descans és un moment molt important del dia a dia. És
un procés d’aprenentatge en què els infants, experimentant amb el
dinar, descobreixen els diferents tipus d’aliments, els nous
sabors, noves textures i gaudeixen del moment. És una estona
d’acompanyament, de compartir, de contacte, de relació i afecte,
donant a cada infant el temps que necessita, respectant el seu ritme,
per tal que vagi adquirint una bona relació amb el menjar. Aquesta
estona del migdia és un espai familiar, proper, on es creen vincles,
amb una mirada, un somriure, una carícia… És un moment del dia
molt enriquidor i gratificant.
Isabel Lobato,
monitora a l'estona del migdia