"Qualsevol persona pot sostenir el timó quan la mar es troba en calma"
Publilio Siro
La nostra societat viu immersa en un ritme de vida frenètic, on
el soroll i l’excés d’informació ens envolten com una condició de vida
indispensable per a la supervivència sense deixar espai a la calma. Sense tenir
l'oportunitat de frenar i connectar amb el nostre interior, els nostres
pensaments i les nostres emocions; tot
el que el nostre ésser intern ens transmet i que poques vegades escoltem.
I és precisament aquesta escolta interna i serena la que ens aporta un
coneixement profund de nosaltres mateixos i ens obre camí cap a un benestar genuí.
Està demostrat científicament que la calma ens permet reduir
l'estrès, prendre decisions més
encertades i millorar la nostra qualitat de vida. A més, és fonamental en la
infància per al seu desenvolupament emocional, cognitiu i social.
Socialment, tenim el compromís i la responsabilitat d'oferir aquest
privilegi als infants, poder créixer des de la calma més enllà de l'absència
del soroll. Cal que els adults mostrem
un model serè a seguir i els facilitem
espais físics i temps on puguin viure
el present de manera plena, per a retrobar-se amb el benestar inherent
que els ajudin a desenvolupar les seves fortaleses interiors i l’autoestima,
tot identificant i gestionant de manera saludable les emocions que els pugui
generar l’entorn que els hi envolta.
La calma és, doncs, la llavor on neix la reflexió profunda, el pensament
constructiu i l'autoconeixement. És una habilitat que hem d’aprendre i que proporciona tant a la infància com als
adults les eines necessàries per afrontar els reptes de la vida de manera
equilibrada i autònoma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.