Tot comença els primers anys de vida...

“ La confiança  que pot tenir l’infant en les seves pròpies capacitats, en la seva pròpia eficàcia, debilitada o reforçada per les experiències quotidianes, tindrà una repercussió important en la seva manera d’actuar així com en el seu comportament posterior i també sobre els objectius que es proposarà en un futur. Influenciarà tota l’estructura de la seva personalitat futura.

                                                                                                                                             Emmi Pikler.

 Els infants ja des del moment en què neixen estan dotats de recursos per a aprendre i créixer. El món per a ells està ple de reptes i cada passa que fan els en representa de nous.

Les situacions quotidianes estan plenes d’aquests reptes, es per aquest motiu que aquest curs hem volgut posar la mirada en aquest pilar del nostre projecte educatiu i compartir-ho amb les famílies a través del “cafè pedagògic”. Aquesta trobada en ha proporcionat l’oportunitat d’iniciar una reflexió compartida sobre la importància de tots aquests moments.

Les situacions quotidianes per als adults poden estar automatitzades, però,  si aconseguim tenir-les en compte amb mirada d’infant descobrirem justament allò que els mou i ens proposa un repte, el de no caure en la pressa, sinó descobrir la bellesa de cada gest.

Durant el cafè pedagògic, una dinàmica tan simple com el fet de posar l’abric a una altre persona obre el diàleg i fa sorgir diferents reflexions al voltant de totes les situacions quotidianes que viuen els infants.

Perquè l’infant pugui iniciar-se en aquests reptes hem de proporcionar un entorn favorable, on la seguretat i el benestar els hi permeti actuar amb els elements necessaris per a satisfer les seves necessitats.

Els adults han d’acompanyar en actitud de disponibitat, atent als senyals que dona l’infant, al qui podrà demanar ajuda si ho necessita però que no interferirà en les seves accions. Sense relativitzar tot allò que està vivint l’infant perquè per a ells son molt important totes les emocions viscudes.

I la importància de proporcionar un temps suficient per a que puguin decidir, triar, actuar i tornar a intentar.

Al connectar en allò que està fent l’infant, podem observar com hi ha aprenentatge, recerca i això requereix  en nosaltres un aprenentatge: confiar plenament que cada infant trobarà les seves estratègies.

I és que així és la vida dels primers anys de vida, imparable, perquè batega en un temps propi que reivindica una vegada i una altra les ganes de seguir sent l’inici de tot, les ganes de cada principi.