El joc és un dret de la infància. És una necessitat vital que contribueix al desenvolupament dels infants d’una manera significativa. Els nens i nenes l’utilitzen com una eina per aprendre i experimentar amb el seu entorn.
El joc ha de ser lliure i espontani, és a dir, els adults els acompanyem sense interferir, respectant la iniciativa i el ritme de cada infant, deixant que siguin ells els protagonistes de la seva acció. D’aquesta manera, l’infant pot expandir la seva creativitat amb llibertat potenciant la seva autonomia.
Al llarg de la vida, el joc passa per diferents fases i va evolucionant segons el moment maduratiu en el qual es troba l’infant. Aquesta evolució fa que el joc es vagi transformant i sigui cada vegada més complex.
El primer joc dels nadons és el seu propi cos, es posa les mans a la boca, les observa, comença a controlar el seu cos voluntàriament… Després comença a centrar-se en els objectes, els mira, els agafa, els explora oralment i amb tots els seus sentits. En aquesta etapa els infants necessiten estar en contacte amb objectes quotidians i elements de diferents materials que li aportin informació sensorial diversa, amb diferents olors, sabors, pes, temperatura, textura i diferent sonoritat quan els mouen, sacsegen, colpegen o tiren.
Més endavant quan diferencien entre continent i contingut comencen a combinar els objectes i buscar variacions. En aquest moment comencen a guardar objectes dins de d’altres, a omplir i buidar, a unir i separar, a llençar, destruir, manipular i col.leccionar objectes agrupant-los…
A través del joc lliure els infants investiguen els objectes i materials que troben al seu voltant, examinen objectes, els compara coneix característiques… i van desenvolupant el coneixement i aprenentatge a través de la formulació d’hipòtesis que van comprovant a través de l’acció i repeticions per corroborar les seves idees.
Més endavant s’inicien en els jocs d’imitació, que afavoreixen la interacció social, on els infants imiten i representen qualsevol mena d’activitat o d’acció que observa en altres infants o persones adultes. Jugar a metges, cuidar una nina, fer menjars… El joc imitatiu serveix per entendre, assajar i assimilar els processos de la vida que passen al seu voltant. A mesura que aquestes accions es tornen més complexes, apareix el joc simbòlic.
El joc simbòlic és aquell que permet a l’infant transformar els objectes i la realitat en qualsevol cosa, on un pal pot ser una cullera, unes pedres unes monedes, unes caixes una casa o un cubell un cavall. A través d’aquest joc l’infant vivència, descobreix, prova, imagina, crea…
Així doncs, l’activitat lúdica contribueix al creixement integral de l’infant de forma molt efectiva i esdevé clau en el seu desenvolupament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.