“Quan els infants són tractats amb amabilitat i respecte aprendran a tractar als altres amb respecte i amabilitat” A. Brill
Les primeres relacions que estableix l’infant són amb la persona o persones que el cuiden, garanteixen el seu benestar, li aporten seguretat i tranquil.litat…creant un vincle afectiu. Al llarg de la seva vida, s’anirà relacionant amb altres persones alhora que anirà formant part de diferents grups socials. L’escola i la família són dos agents socials importants per a l'infant.
Durant els primers anys de vida, l’infant van configurant la seva personalitat i identitat, desenvolupant les seves capacitats intel.lectuals, afectives, motrius i de comunicació; i ho fa a partir de la interacció amb les persones més properes i el seu entorn més immediat.
A l’escola l’infant necessita establir un vincle afectiu segur i de confiança amb les persones educadores de referència per començar a interactuar de forma lliure i espontània amb altres infants, adults i explorar descobrint els materials i diferents espais. La manera de relacionar-se amb els altres respon al moment maduratiu de cada infant sent capaç d’acceptar el contacte corporal, compartir mirades, gestos, somriures de complicitat i tendresa, plors...sovint buscant la resposta o reacció de l’altre. En el dia a dia a l’escola la socialització dels infants va evolucionant al ritme de cadascú. A mesura que l’adquisició de la parla a poc a poc es va adquirint, van sorgint paraules i petites expressions. Les normes de convivència van ocupant progressivament més presència, permetent passar dels moments individuals d’observació i acció, a aquells que són compartits amb els altres.
En la relació entre iguals poden aparèixer les complicitats i també els petits conflictes. Entendre que la joguina amb què juga un company o companya i que desperta l’interès de l’infant s’ha de respectar, pot ser una situació complexa de gestionar pel seu moment evolutiu, arribant a accions com empentes, mossegades... que poden molestar a l’altre. Són moments delicats que formen part del diàleg entre els infants per l’absència encara del llenguatge i d’autoregulació emocional. Moments que els adults acompanyem posant paraules als fets i a les emocions sorgides; i mostrant models de relació respectuosos i saludables per als infants.
Tots els escenaris de relació generen experiències riques i suposen una oportunitat de creixement per a l’infant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.