Feliç Diada de Sant Jordi

 

Tot comença els primers anys de vida...

“ La confiança  que pot tenir l’infant en les seves pròpies capacitats, en la seva pròpia eficàcia, debilitada o reforçada per les experiències quotidianes, tindrà una repercussió important en la seva manera d’actuar així com en el seu comportament posterior i també sobre els objectius que es proposarà en un futur. Influenciarà tota l’estructura de la seva personalitat futura.

                                                                                                                                             Emmi Pikler.

 Els infants ja des del moment en què neixen estan dotats de recursos per a aprendre i créixer. El món per a ells està ple de reptes i cada passa que fan els en representa de nous.

Les situacions quotidianes estan plenes d’aquests reptes, es per aquest motiu que aquest curs hem volgut posar la mirada en aquest pilar del nostre projecte educatiu i compartir-ho amb les famílies a través del “cafè pedagògic”. Aquesta trobada en ha proporcionat l’oportunitat d’iniciar una reflexió compartida sobre la importància de tots aquests moments.

Les situacions quotidianes per als adults poden estar automatitzades, però,  si aconseguim tenir-les en compte amb mirada d’infant descobrirem justament allò que els mou i ens proposa un repte, el de no caure en la pressa, sinó descobrir la bellesa de cada gest.

Durant el cafè pedagògic, una dinàmica tan simple com el fet de posar l’abric a una altre persona obre el diàleg i fa sorgir diferents reflexions al voltant de totes les situacions quotidianes que viuen els infants.

Perquè l’infant pugui iniciar-se en aquests reptes hem de proporcionar un entorn favorable, on la seguretat i el benestar els hi permeti actuar amb els elements necessaris per a satisfer les seves necessitats.

Els adults han d’acompanyar en actitud de disponibitat, atent als senyals que dona l’infant, al qui podrà demanar ajuda si ho necessita però que no interferirà en les seves accions. Sense relativitzar tot allò que està vivint l’infant perquè per a ells son molt important totes les emocions viscudes.

I la importància de proporcionar un temps suficient per a que puguin decidir, triar, actuar i tornar a intentar.

Al connectar en allò que està fent l’infant, podem observar com hi ha aprenentatge, recerca i això requereix  en nosaltres un aprenentatge: confiar plenament que cada infant trobarà les seves estratègies.

I és que així és la vida dels primers anys de vida, imparable, perquè batega en un temps propi que reivindica una vegada i una altra les ganes de seguir sent l’inici de tot, les ganes de cada principi.

El carnaval a l'escola bressol

 

"Todos los aprendizajes más importantes de la vida, se hacen jugando, en la primera etapa de la vida, de los cero a los seis años"

Tonucci

El Carnaval és una festivitat que forma part de la nostra tradició i cultura popular, és per aquest motiu que considerem important apropar-la als infants. Hem de tenir en compte, que els infants en aquests primers anys estan construint la seva pròpia identitat que els dificulta la comprensió d’aquesta festa. És per això que, com a equip, hem fet una reflexió on considerem  molt important viure-la des de la tranquil.litat, el respecte i la responsabilitat, sense generar situacions que s’avancin als processos naturals dels infants; deixant que explorin i experimentin amb les robes i complements lliurement i de forma autònoma, seguint els seus interessos i sense forçar-los, ja que és possible que alguns infants puguin mostrar indiferència i por.

Per apropar aquesta tradició a la infància oferim ambients amb complements al hall de la nostra escola i a cada espai de referència. Setmanes prèvies al Carnaval els infants disposen en la quotidianitat  d’una gran diversitat de complements (barrets, perruques, faldilles, capes…) que mantenim durant el curs mentre mostren interès. Cada infant pot utilitzar-los de manera autònoma i seguint els seus interessos, deixant anar la seva imaginació i creativitat.

Els infants que ho desitgen, trien i es posen els diferents guarniments que més els hi crida l’atenció; amb cada complement que es posen, un somriure d’orella a orella els apareix a la seva cara i ràpidament  miren de dalt a baix el seu reflex al mirall per veure la transformació de la seva imatge amb admiració i felicitat.  A més a més dels complements que s’ofereixen a cada espai, els infants també poden gaudir de la música i la cançó d’en Carnestoltes expressant-se corporalment a través del moviment  del seu cos, ballant amb les companyes i companys.

El divendres 28 vam celebrar el Carnaval a l’escola des del respecte a cada infant. Per aquest motiu, a l’espai exterior es van oferir diferents tipus de tallers; maquillatge, disfresses, música i ball. Els infants van poder gaudir d’aquesta festivitat cadascun d’acord amb el seu moment, participant en els diferents tallers tenint en compte les seves preferències i interessos. Alguns infants cantaven i ballaven o gaudien pintant-se la cara, d’altres   mostraven sentir-se més còmodes  observant  les vivències que s’estaven donant. I és que totes les opcions són vàlides i acceptades.

Gràcies a la imaginació i la curiositat dels infants, fa que aquesta festivitat sigui  diferent; doncs cada infant aporta la seva personalitat, manera de ser i de viure aquesta celebració  tan especial  com és el Carnaval on, tant si decideix disfressar-se com si no,  és respectat a l’escola. D’aquesta manera estem respectant la decisió dels infants, el seu dret a decidir, a expressar-se... estem transmetent el valor de respectar en primer lloc a un mateix i, acte seguit als altres...per tant, per carnaval, no tot s’hi val!!!

 

 

El cicle de l'any

L’any es compon de quatre estacions i d’aquestes, dues es troben en la part lluminosa de l’any i les altres dues en la part fosca. Així com canvien les estacions i anem transitant per la roda de l’any també canvia la nostra quotidianitat, perquè encara que no en siguem conscients per aquest món de rapidesa en què vivim, estem connectats a la naturalesa i a tot allò cíclic que ella ens aporta. 

Una jornada es troba composta del dia i la nit, el ritme circadiari que se’n diu, respon a  canvis que es produeixen en el nostre cos, ment i conducta i que tenen a veure amb la llum i la foscor. 

Així doncs, podem entendre que el nostre ritme circadiari també aniran canviant segons l’època de l’any que estem travessant i poden influir en el cicle de son-vigília, alimentació… 

Els infants són molt sensibles a tots aquests canvis que ens ofereix la natura i per això és important escoltar-los i respectar els seus ritmes canviants i si mirem una mica més enllà del que els hi està passant podem entendre les possibles causes. 

Quan som a la primavera i l’estiu el sol està més alt i així, com les llavors comencen a germinar buscant la llum, nosaltres també necessitem expandir-nos i buscar el sol i l’aire lliure, activitats d’exterior, jugar amb la natura, plantar i observar... 

Al contrari, quan anem entrant a la part fosca de la roda anual, començarem a recloure’ns cap a l’interior i a interioritzar tots aquests aprenentatges que anem deixant enrere, per a comprendre aquesta ciclicitat anual, en què tot es mor o s’adorm per poder tornar a néixer... És moment de buscar llum a l’interior i crear calidesa per l’hivern que arriba. Llegir, escoltar contes, cuinar... 

Quan els infants integren els ritmes tot els pren més sentit i els acompanya a gaudir del dia a dia, d’allò quotidià, del transitar anual, d’una manera coneguda i segura i així poder afrontar-se als nous reptes maduratius amb què es van trobant en aquesta aventura de créixer. 

Il·lustració de Ylènia Galligó

 

Per acabar us voldríem recomanar aquestes petites col·leccions de contes adequats de zero a tres anys que ens mostren el cicle de l’any i les estacions:

• Els llibres de les estacions de Rotraut Susanne Berner

• La Pipa i en Pele de Daniela Drescher

• Llibres de les estacions de Gerda Muller

Joc i investigació

El joc és un dret de la infància. És una necessitat vital que contribueix al desenvolupament dels infants d’una manera significativa. Els nens i nenes l’utilitzen com una eina per aprendre i experimentar amb el seu entorn.

El joc ha de ser lliure i espontani, és a dir, els adults els acompanyem sense interferir, respectant la iniciativa i el ritme de cada infant, deixant que siguin  ells els protagonistes de la seva acció. D’aquesta manera, l’infant pot expandir la seva creativitat amb llibertat potenciant la seva autonomia.

Al llarg de la vida, el joc passa per diferents fases i va evolucionant segons el moment maduratiu en el qual es troba l’infant.  Aquesta evolució  fa que el joc es vagi transformant i sigui cada vegada més complex.  

El primer joc dels nadons és el seu propi cos, es posa les mans a la boca, les observa, comença a controlar el seu cos voluntàriament… Després comença a centrar-se en els objectes, els mira, els agafa, els explora oralment i amb tots els seus sentits. En aquesta etapa els infants necessiten estar en contacte amb objectes quotidians i elements de diferents materials que li aportin informació sensorial diversa, amb diferents olors, sabors, pes, temperatura, textura i diferent sonoritat quan els mouen, sacsegen, colpegen o tiren.

Més endavant quan diferencien entre continent i contingut comencen a combinar els objectes i buscar variacions. En aquest moment comencen a guardar objectes dins de d’altres, a omplir i buidar, a unir i separar, a llençar, destruir, manipular i col.leccionar objectes agrupant-los…

A través del joc lliure els infants investiguen els objectes i materials que troben al seu voltant, examinen objectes, els compara coneix característiques… i van desenvolupant el coneixement i aprenentatge a través de la formulació d’hipòtesis que van comprovant a través de l’acció i repeticions per corroborar les seves idees.

Més endavant s’inicien en els jocs d’imitació, que afavoreixen la interacció social, on  els infants imiten i representen qualsevol mena d’activitat o d’acció que observa en altres infants o persones adultes. Jugar a metges, cuidar una nina, fer menjars… El joc imitatiu serveix per entendre, assajar i assimilar els processos de la vida que passen al seu voltant. A mesura que aquestes accions es tornen més complexes, apareix el joc simbòlic.

El joc simbòlic és aquell que permet a l’infant transformar els objectes i la realitat en qualsevol cosa, on un pal pot ser una cullera, unes pedres unes monedes, unes caixes una casa o un cubell un cavall. A través d’aquest joc l’infant vivència, descobreix, prova, imagina, crea…

Així doncs, l’activitat lúdica contribueix al creixement integral de l’infant de forma molt efectiva i esdevé clau en el seu desenvolupament.