“Camina como si estuvieras besando la tierra con tus pies”
Thich Nhat Hanh
Els éssers humans naixem amb la capacitat d’atenció plena i d’observació. Un nadó que mira fixament el rostre de la persona que té davant, un infant que s’atura a mirar unes formigues portant menjar al seu cau o que rasca amb persistència alguna cosa enganxada a terra, aquell que posa tots els sentits per aconseguir posar-se un mitjó, el que es concentra per mantenir l’equilibri d’unes peces apilades...
La vida d’avui dia ens porta a uns nivells d’estrès, rapidesa i immediatesa elevats. Hi ha estudis que parlen que el 82% dels infants juga a l’exterior menys temps del recomanat. En les dues darreres dècades els temps de joc dels infants també s’ha vist reduït. Extraescolars, reforç, esports, acadèmies d’idiomes, les necessitats de les persones adultes…
Amb un gran ventall d’activitats, la nostra atenció es dispersa, sobretot si afegim l’ús de pantalles mentre fem aquestes activitats. Jugar mentre es mira la televisió; menjar amb una pantalla al davant, una joguina, un conte o jugant amunt i avall.
Si els infants posen atenció plena en el seu joc, o en tot allò que fan, els permet connectar amb si mateixos, amb les persones que els acompanyen i en l'acció mateixa. Alhora els permetrà desenvolupar més confiança i creativitat pel fet d’estar receptius a tots els estímuls, permetent-los estar aquí i ara.
Posar un plat al davant de l’infant, que el miri, l’olori, toqui el menjar per sentir la textura i la temperatura, que es prengui el seu temps per iniciar la ingesta, assaborir el gust que té cada aliment, que senti les sensacions que li provoquen la gana o la salivera de tenir menjar davant, que prengui consciència de l’estat emocional que li provoca la situació, que percebi la seva postura corporal, que decideixi per si mateix si vol començar per l’arròs o el pollastre, acompanyant-lo posant nom a aquestes sensacions que pot tenir, desenvolupar l’autonomia intentant fer-ho sol. Tot això, com també en el joc, es perd si tenim alguna mena de distracció.
Gaudir del present és un gran tresor que tenim a l’abast de tothom. Els infants tenen les capacitats i les aptituds necessàries per experimentar-ho de forma fàcil. Només necessiten que se’ls hi doni l’espai i el temps per poder viure-ho de forma natural. És una meravellosa experiència poder acompanyar-los i aprendre d’ells que la Vida flueix.