Troballes a l'espai exterior...

 

“ Si fem coses reals, també seran reals les seves conseqüències”

                                                                                    Loris Malaguzzi.

L’espai exterior és un entorn privilegiat per a la recerca sensorial, ric en relacions amb la matèria, ric en observació sobre els fets, fenòmens i canvis que s'hi donen.

El contacte amb la natura i els seus elements, possibilita conèixer, descobrir, observar, apropiar-se del que esdevé  important i significatiu per als infants.

Què és el que passa a l’espai exterior si deixem que la vida flueixi?

Petits forats, escletxes, caus i raconets  que conviden a ser investigats, a buscar vida a dins d’ells.

       

 El sentit del tacte és proper, íntim, ens dota de l’experiència d’estar i formar part del que ens envolta. A través de la pell sentim allò què és fred o calent, notem allò que és suau o rugós, el que és agradable o desagradable.  És la que pot sentir , conèixer el món i transformar-lo.

Observar com els cossos  dels infants s’acomoden, buscant l’equilibri perquè  les seves  mans delicades vagin agafant fulles i llavors i acabin donant forma a una creació.

Apareixen els reptes motrius que es posen a si mateixos, assumint el risc que comporta anar avançant en el coneixement de les seves capacitats.

I amb cada relat, amb cada expressió personal, apareix la creativitat, el desplegament màxim de les seves potencialitats per crear, per donar pas a noves històries...

Els infants tenen una mirada especial cap al món que els envolta, una mirada que els permet captar la subtilesa d’allò petit, convertint-se en un tresor per ells i per elles, que cal protegir, investigar i cuidar. Aquesta és  la riquesa de disposar del temps perquè aquestes situacions es  puguin expandir arribant a ser una oportunitat generadora d’aprenentatge.