Mòduls, rampes, escales, cadires... els permeten explorar i
desenvolupar un munt de possibilitats amb el seu cos. És amb aquest com les nenes i els nens descobreixen el medi que
els envolta, es relacionen, aprenen i s’integren socialment.
Cadascú dels infants busca la seva manera per enfilar-s’hi, per descendir. Uns la trobem gatejant o pujant les escales d’esquenes, d’altres lliscant les rampes de cap…
L’assaig és continu, provant per perfeccionar cadascuns dels moviments per acabar fent-ho de manera instintiva. Un munt de possibilitats i estratègies, totes vàlides, ja que sorgeixen de la pròpia iniciativa de les nenes i els nens. Un cop a dalt poden observar altres perspectives, una visió completament diferent del que abaix a terra estan acostumats a viure.
Aquestes experiències els hi produeixen un sentiment de satisfacció i de competència que els motiva a seguir provant el seu cos i experimentant per aconseguir nous reptes.
Les educadores acompanyem
aquesta necessitat de moviment innata dels infants observant i sense limitar
els seus moviments, sempre a prop i confiant en les seves pròpies capacitats.
