Els primers anys de vida de l’etapa infantil són fonamentals per a l’adquisició de les habilitats motrius, que és imprescindible per al desenvolupament integral de l’infant i per a la presa de consciència corporal.
L’equilibri és la “capacitat de vèncer l’acció de la gravetat i mantenir el cos en la postura que es desitja, sigui drets, asseguts o fixes en un punt, sense caure. Cal una interiorització de l’eix corporal, disposar d’un conjunt de reflexos que permeten l’infant saber com disposar la força i el pes del seu cos per a no desequilibrar‐se” (Comellas i Perpinyà, 1987).
Els infants aprendran a reconèixer les sensacions d’estabilitat i la seva pèrdua. La manera de posar-ho en pràctica és creant situacions de desequilibri.
A mesura que maduren i practiquen, els infants aprenen a millorar les seves capacitats i van coneixent les seves possibilitats, prenent consciència del seu cos en relació a l’espai i de la gravetat. El tacte, la memòria i la recepció hi juguen un paper molt important.
