Bones Festes!!!

 

Arriba la màgia a l'escola...

 El Tió de Nadal és un element màgic que forma part de la nostra tradició cultural. Unes setmanes abans de Nadal, vam sortir a l’espai exterior i tots els infants van tenir una gran sorpresa, perquè el Tió havia arribat a la nostra escola.

 Amb molta il·lusió, cada grup es va endur el seu Tió al seu espai de referència.

Amb el pas dels dies, observem com el tió comença a formar part del quotidià dels infants, compartint moments de joc amb ell, i sobretot tenint cura proporcionant-li abric, aliment i companyia. Són en aquestes situacions espontànies on podem apreciar l’esperit de la delicadesa, una forma d’estar al món i de relacionar-se amb els altres i amb les coses pròpies de l’esser humà. 

Ha estat tan gran la cura que fins i tot han buscat un mitjà de transport per poder-lo desplaçar allà on anaven.

Arriba un dia que el tió ha estat molt alimentat i proposem cantar la cançó...

Caga tió,

Avellanes i turrons.

No caguis arengades

que són massa salades

caga turrons,

que són més bons.

...com que el tió ha tingut l’oportunitat de conèixer els interessos del grup, els hi ha regalat peces per construir, cotxes i nins perquè puguin continuar donant resposta a aquestes ganes d’experimentar.

Han estat unes setmanes plenes de vivències emocionants per tots i totes!

                             Gràcies famílies per fer-ho possible!!

Els drets de la infància

Des de l'equip d'educadores sorgeix la iniciativa de celebrar el Dia Universal dels Drets dels Infants amb la finalitat de compartir una vivència dins la comunitat educativa que desperti la sensibilitat vers els drets que garanteixen el benestar de tots els nens i les nenes.

Aquesta data ens evoca la grandesa de tots els infants del món, sigui quin sigui el seu país de naixement, la seva procedència, cultura, situació social, característiques físiques i psíquiques...Tots comparteixen els mateixos drets i els adults que els acompanyem som les persones responsables de proporcionar l'entorn i les condicions adequades que els permet desenvolupar-se i viure en el respecte i la tolerància.

Preparem el vestíbul de l'escola amb cura per compartir durant uns dies imatges dels infants en el quotidià on, des de la naturalitat i espontaneïtat de les seves accions, ens traslladen la importància de tot el que necessiten per créixer i ser feliç. Moments efímers que ens omplen d'emoció i sensibilitat per tot el que representen.

L'arbre de la vida també pren protagonisme. Un dels símbols més present en les diferents cultures de tot el món, relacionat amb el cicle de la vida. Necessita la coexistència de diferents elements per garantir la vida: la llum del sol per néixer i créixer, l'aire per respirar, l'aigua de la pluja i la terra per obtenir nutrients i donar fruits.

Som conscients dels elements que necessiten els infants per créixer en la seva integritat?

Durant aquests dies pares, mares, avis i àvies, educadores...compartim a l'escola la seva creació, tibant les seves branques per sostenir paraules com amor, salut, afecte, seguretat, respecte, empatia...que sorgeixen de la reflexió per projectar alguns dels drets dels infants.

 

Compartir aquesta experiència ens ha permès prendre consciència d'una quotidianitat plena de petits gestos, capaç de forjar el primer esglaó per reconèixer el valor dels drets de la infància.

 

Gràcies famílies per fer-ho possible!!! 

 

La Castanyada

Un any més celebrem la Castanyada a la nostra escola, una de les festes populars de la nostra cultura de la tardor.

El divendres 29 d'octubre vàrem tenir una sorpresa molt agradable. Ens va venir a visitar la Castanyera amb un mocador al cap, la faldilla de campana i gràcies a la col·laboració de les famílies també amb un cistell ple de fruits de la tardor amb magranes, mandarines, persimons, raïm... per tal que els infants de la nostra escola fessin un tastet. Després els nens i les nenes van cantar i ballar amb ella la dansa de la castanyera.

                 Quan ve el temps de menjar castanyes

                 la castanyera, la castanyera,

                 ven castanyes de la muntanya

                 a la plaça de la ciutat.

                 La camisa li va petita,

                 la faldilla li fa campana

                 les sabates li fan cloc, cloc

                 i al ballar sempre gira així.

           

Iniciem el camí...

Els primers dies d'escola sorgeixen moltes emocions que hem d'acompanyar amb molt respecte i de la manera més individualitzada possible.

Aquest curs les famílies heu pogut formar part d'aquests primers dies oferint la presència  perquè el vostre fill o filla tingués la seguretat necessària de poder conèixer el seu nou espai, comencés a interaccionar amb els materials i amb les noves persones amb les quals haurà de conviure.

Aquests dies d'acompanyament han estat clau per iniciar la construcció de ponts de confiança entre les famílies i l'escola, intercanviant opinions, sensacions, sentiments o preocupacions. 

Per a nosaltres tots aquests moments  que hem compartit ens han permès començar a conèixer les famílies, el tarannà de cada infant, les seves necessitats i interessos per poder-los oferir l'acompanyament de la manera més idònia.

                                 

Iniciem el camí...

El batec que ens mou...

En aquest inici de curs estem posant consciència en com comencem, en quina manera, com ho fem i  des d’on ho fem.

Comencem aquest curs des de la calma, respirant pas a pas, sense accelerar-nos... sentint que no tenim pressa.

Gaudint del que ens aporta cada moment, entenent-los de la mateixa manera que els nens i les nenes transiten la vida, amb complexitat i amb la frescor d’obrir-se a l’inesperat, sense perdre de vista el rigor i la fonamentació.

Estiguem presents, sense pensar en el següent pas, en el següent moviment...

Perquè com comencem té un impacte en com continuem. 

Benvinguts i benvingudes... us esperem il·lusionades per dibuixar el que serà la nostra història de vida.

Tancar per poder començar...

Acabar l'escola, pot suposar tancar una etapa alhora que una de nova s'obre a un nou món que està per arribar.

Començar i acabar són dues paraules molt potents que poden despertar moltes sensacions...inseguretat, incertesa, emoció, il·lusió.

En aquests últims dies miràvem els infants i podíem observar que tot i siguent els mateixos, com el pas d'aquests mesos havia fet canviar els seus cossos.

Amb una clara diferència ara sabem on brillen, com se situen davant els reptes, com els afronten, com estableixen relacions entre ells...Tot això i molt més és el que ens emportem a la nostra motxilla com a mestres.

Per als infants que inicien una nova etapa, ha arribat el moment de volar, seguir creixent en un altre context...desitgem que el pas per la Llàntia us hagi deixat la mateixa petxada que els vostres fills i filles han deixat ens han deixat a nosaltres. I per als que continuen...ens retrobarem al setembre plens d'il·lusions i nous propòsits, acollint nous infants de la mà de les seves famílies.

Agrair-vos famílies la confiança depositada en nosaltres en aquest curs tant extrany, que hem pogut transitar amb èxit gràcies al vostre esforç i col·laboració.

Que mai s'apagui la llum de la Llàntia...

Coeducació

L'Escola Bressol és un agent socialitzador fonamental. Treballar aspectes de gènere és essencial en aquestes edats. Coeducar és educar en valors, és contribuir  que cada persona adquireixi competències per construir el seu propi sistema de valors, que conegui els seus drets i deures i sàpiga exercir-los, que sigui responsable en les seves pròpies accions i adquireixi una mirada crítica.

La coeducació és l'acció educadora que valora de la mateixa manera l'experiència, les aptituds o l'aportació social i cultural de les dones i els homes en igualtat de drets, sense estereotips sexistes ni actituds discriminatòries.

La mirada adulta, sovint, acaba interpretant algunes manifestacions de les criatures com a indicadors de possibles conflictes amb la seva identitat de gènere. És necessari, per tant, que aquesta interpretació estigui el més a prop possible de la vivència de la criatura per tal de poder desplegar estratègies que responguin a les seves necessitats i no a les de les persones adultes.

És per això que es fa imprescindible realitzar una tasca de reflexió i de construcció (anàlisi crítica), no només dels discursos sinó també de les pràctiques educatives quotidianes.

 A l'escola a través de la pròpia experiència prèvia i de la formació pensem, debatem i consensuem en equip per utilitzar un llenguatge el més inclusiu possible. Reflexionem sobre els espais i els materials que oferim als infants perquè estiguin lliures d'estereotips de gènere. Analitzem quins contes oferim o expliquem, quins rols tenen els personatges protagonistes, quin tipus de famílies hi estan representades, quins valors transmeten... Deixem llibertat als infants per expressar les seves emocions o per transformar la seva imatge amb faldilles, capes, barrets... representant, durant el seu joc, qualsevol rol  al marge del seu gènere.

Sant Jordi

Divendres 23 d’abril vam celebrar la diada de Sant Jordi a l’escola. 

Als espais de referència els infants han disposat  de l’ambient de disfresses amb faldilles, capes i barrets, on alguns nens i nenes han pogut transformar la seva imatge i posar-se en la pell d’alguns personatges de la llegenda.

A l’exterior hem preparat alguns ambients acollidors i relaxants amb catifes, coixins i cistelles amb contes perquè els infants que tinguin interès puguin seure  i compartir mirant-los.

L'arribada  a l'escola de la princesa, el cavaller i el drac  va fer possible la representació de la llegenda de Sant Jordi fugint del relat tradicional. Per què el drac ha de menjar animals i persones? Per què ha d’arribar un cavaller que salvi la princesa? Per què ha de créixer un roser de la sang del drac?

En el nostre conte alternatiu el drac treu foc del nas perquè s’ha fet mal a la cama. La princesa i el cavaller Jordi visiten i curen el drac. Finalment el drac li regala una rosa a tots dos agraint la seva gesta.

Els infants han pogut apropar-se als personatges, tocar-los, fins i tot entrar dins del drac per mirar a través dels seus ulls.

El moment més esperat pels infants...quan  sona la  música i surt el nostre gegant Jordi a ballar i dansar al voltant d’ells i d'elles.