El món de la llum i l'ombra amaga infinites possibilitats i una d'elles és aquesta meravella:
El Retroprojector.
Un
grup de quatre infants han descobert per primer cop què és un
retroprojector. A partir d'aquí s'han obert un munt de possibilitats i
hipòtesi sobre el seu funcionament.
Han descobert les imatges a la paret, depenent del material són transparents o opaques, també que augmenten de mida... Tot això, a partir de l'observació-comprovació del material.
Aquesta imatge ens mostra una de les intervencions que van fer els infants. Primer de tot van posar l'ampolla a la taula de llum del retroprojector, després van comprovar que l'ampolla i el seu color es reflectia a la paret; finalment, van analitzar per ells mateixos, que la podien tocar i si modificaven la seva posició en el retroprojector, canviava la imatge projectada a la paret.
Tots els elements es veien repartits per la paret i augmentats de mida. Els infants s'acostaven a la paret per tocar els objectes reflectits; però depenent del material que volien tocar no hi arribaven, llavors deien: "No hi arribo! Està molt alt". En aquest moment l'educadora canviava la posició de l'objecte de manera que, un cop reflectit a la paret, l'infant ja podia arribar a tocar-lo. Llavors els infants responien: Oh, ara sí que hi arribo!, i reien en veure la màgia produïda.
Tota l'estona fan comprovacions de mida, de la relació de l'objecte amb la llum, descobreixen parts del seu cos a partir de l'ombra, desenvolupen la seva pròpia lògica del món, descobreixen la diferència entre posar un element a la paret o al retroprojector, fan hipòtesi constants i comproven tot el que es pregunten com a possibles respostes.
Els infants són uns científics constants, plens d'imaginació i creativitat, en un taller on la ciència i la màgia estan unides.
